domingo, 3 de enero de 2010

L'estaca

Me estaba poniendo roja hoy y...

L'Estaca

L'avi Siset em parlava
De bon matí al portal,
Mentre el sol esperàvem
I els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca
On estem tots lligats ?
Si no podem desfer-nos-en
Mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà
I molt de temps no pot durar :
Segur que tomba, tomba, tomba !
Ben corcada deu ser ja.
Si tu l'estires fort per aquí
I jo l'estiro fort per allà,
Segur que tomba, tomba, tomba
I ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja :
Les mans se'm van escorxant,
I quan la força se me'n va
Ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida
Però és que, Siset, pesa tant
Que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant

L'avi Siset ja no diu res,
Mal vent que se l'emportà,
Ell qui sap cap a quin indret
I jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets
Estiro el coll per cantar
El darrer cant d'en Siset,
El darrer que em va ensenyar.

La estaca

El abuelo Siset me hablaba
De buena mañana en el portal,
Mientras el sol esperábamos
Y los carros veíamos pasar.
Siset, ¿es que no ves la estaca
Donde estamos todos atados?
Si no podemos deshacernos de ella
¡nunca podremos caminar!

Si estiramos todos, ella caerá
Y mucho tiempo no puede durar
Seguro que cae, cae, cae
Bien roída debe estar ya
Si tú la estiras fuerte por aquí
Y yo la estiro fuerte por allá,
Seguro que cae, cae, cae
Y nos podremos liberar

Pero Siset, hace mucho tiempo ya:
Las manos se me están despellejando,
Y en cuanto la fuerza se me va
Ella es más amplia y más grande.
Bien cierto es que está podrida
Pero es que, Siset, pesa tanto
Que a golpes la fuerza se me olvida
Vuelve a decirme tu canto.

El abuelo Siset ya no dice nada,
Se lo llevó un mal viento
Él sabrá a dónde
Y yo, bajo el portal.
Y mientras pasan los nuevos muchachos
Estiro el cuello para cantar
El último canto de Siset
El último que me enseñó

1 comentario:

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...